L’historiador de les religions Mircea Eliade reprodueix un mite indonesi molt suggeridor.
Al principi, quan el cel estava molt a prop de la terra, Déu atorgà a la parella primordial els seus dons, fent que aquests dons baixessin cap a ells penjats a l’extrem d’una corda.
Un dia els va enviar una pedra, però els avantpassats van sentir alhora sorpresa i descontentament, i per això es van negar a recollir-la. Poc temps després, Déu va fer baixar de nou la corda: aquesta vegada portava un plàtan, que va ser immediatament ben rebut.
Aleshores els avantpassats van sentir la veu del Creador:
-Per haver preferit el plàtan, la vostra vida serà com la vida d’aquesta fruita. Si haguéssiu escollit la pedra, la vostra vida hauria estat com l’existència de la pedra, immutable i immortal’.
 |