DIUMENGE XXIV DURANT L'ANY (C) 15-09-2013
Lectura de levangeli segons sant Lluc (Lc 15, 1-32)
(Per veure el dibuix de la setmana feu clic a la cita de l'Evangeli)
|
En aquell temps, veient que tots els cobradors dimpostos i els altres pecadors sacostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.» Jesús els proposà aquesta paràbola: «¿Qui de vosaltres, si tenia cent ovelles i en perdia una, no deixaria en el desert les noranta-nou i aniria a buscar la perduda fins que la trobés? I quan lhagués trobada, ¿oi que se la posaria tot content a les espatlles i, arribant a casa, convidaria els amics i els veïns dient-los: Veniu a celebrar-ho: he trobat lovella que havia perdut? Us asseguro que al cel hi haurà també més alegria per un sol pecador convertit que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
»I si una dona tenia deu monedes de plata i en perdia una, ¿no encendria el llum i escombraria la casa i la buscaria amb tot linterès fins que la trobés? I quan lhagués trobada, oi que convidaria les amigues i les veïnes dient-los: Veniu a celebrar-ho: he trobat la moneda que havia perdut? Us asseguro que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador convertit.»
[I també els digué: «Un home tenia dos fills. Un dia el més jove digué al pare: Pare, dónam la part de lherència que em toca. Ell els repartí els seus béns. Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia, se nanà cap a un país llunyà i, un cop allà, dilapidà els seus béns portant una vida dissoluta. Quan ho hagué malgastat tot vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es llogà a un propietari daquell país, que lenvià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes datipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no lin donava. Llavors reflexionà dintre seu: Quants treballadors del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo mestic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu; pren-me entre els teus treballadors. I se nanà a trobar el seu pare.
»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El seu fill li digué: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu. Però el pare digué als criats: Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo, poseu-li un anell i calçat, porteu el vedell gras per celebrar-ho, mateu-lo i mengem, perquè aquest fill meu, que ja donava per mort, ha tornat viu; ja el donava per perdut i lhem retrobat. I es posaren a celebrar-ho.
»Mentrestant el fill gran tornà del camp. Quan sacostava a casa sentí músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: Ha tornat el teu germà. El teu pare, content dhaver-lo recobrat amb bona salut, ha fet matar el vedell gras. El germà gran sindignà i no volia entrar. Llavors sortí el pare i el pregava. Però ell li respongué: He passat tants anys al teu servei, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no mhas donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics; i ara que torna aquest fill teu després de consumir els teus béns amb dones públiques, fas matar el vedell gras? El pare li contestà: Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem dalegrar-nos i fer festa, perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu; ja el donàvem per perdut i lhem retrobat.»]
Dibuix per pintar
[I també els digué: «Un home tenia dos fills. Un dia el més jove digué al pare: Pare, dónam la part de lherència que em toca. Ell els repartí els seus béns. Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia, se nanà cap a un país llunyà i, un cop allà, dilapidà els seus béns portant una vida dissoluta. Quan ho hagué malgastat tot vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es llogà a un propietari daquell país, que lenvià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes datipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no lin donava. Llavors reflexionà dintre seu: Quants treballadors del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo mestic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu; pren-me entre els teus treballadors. I se nanà a trobar el seu pare.
»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El seu fill li digué: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu. Però el pare digué als criats: Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo, poseu-li un anell i calçat, porteu el vedell gras per celebrar-ho, mateu-lo i mengem, perquè aquest fill meu, que ja donava per mort, ha tornat viu; ja el donava per perdut i lhem retrobat. I es posaren a celebrar-ho.
»Mentrestant el fill gran tornà del camp. Quan sacostava a casa sentí músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: Ha tornat el teu germà. El teu pare, content dhaver-lo recobrat amb bona salut, ha fet matar el vedell gras. El germà gran sindignà i no volia entrar. Llavors sortí el pare i el pregava. Però ell li respongué: He passat tants anys al teu servei, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no mhas donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics; i ara que torna aquest fill teu després de consumir els teus béns amb dones públiques, fas matar el vedell gras? El pare li contestà: Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem dalegrar-nos i fer festa, perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu; ja el donàvem per perdut i lhem retrobat.»]
Dibuix per pintar