Jn 12, 20-33
El pa egoista i el pa bo
Hi havia una vegada un pa tendre, cruixent, d'olor agradable i d'aspecte deliciós. El pa es va trobar envoltat d'un grup de nens que tenien moltes ganes de menjar, però, quan els va veure, va tenir por i va córrer a amagar-se. Va passar molt de temps i aquell pa que no es va deixar menjar es va posar dur, així que quan el van trobar el van llençar a les escombraries.
En canvi, hi havia un pa tendre, cruixent, d'olor agradable i d'aspecte deliciós que, quan va notar com el tallava el ganivet no va dir res, tot i que va pensar que es moria. Però quan va percebre les mans i la boca dels nens es va sentir feliç. De cop i volta, el pa es va adonar que no s'havia mort, sinó que s'havia transformat.
Déu es deixa menjar... deixem-nos menjar també nosaltres i fem un bon àpat.