Aprofundeix en la creu

 DIUMENGE DE RAMS (A) 02-04-2023

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu (Mt 26, 14-27,66)

Estic disposat a entregar-vos Jesús. Què em voleu donar?

C. En aquell temps, [un dels dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots i els digué:

S. «Estic disposat a entregar-vos Jesús. Què em voleu donar?»

C. Ells li pagaren trenta monedes de plata, i des d’aleshores buscava una ocasió per entregar-lo.

On voleu que us preparem el sopar per menjar l’anyell pasqual?

C. El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús:

S. «On voleu que us preparem el sopar per menjar l’anyell pascual?»

C. Ell respongué:

+ «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu: El mestre diu: El meu moment s’acosta: faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.»

C. Els deixebles compliren el que Jesús els havia manat i prepararen el sopar pasqual.

Un de vosaltres em trairà

C. Cap al tard, es posà a taula amb els dotze. I digué tot menjant:

+ «Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà.»

C. Ells començaren a dir-li, un per un, molt entristits:

S. «No soc pas jo, Senyor?»

C. Jesús contestà:

+ «El qui posa amb mi la mà al mateix plat per sucar-hi és el qui em trairà. El Fill de l’home fa el camí que les Escriptures havien predit d’ell, però ai de l’home que el traeix: a aquest home més li valdria no haver nascut.»

C. Judes, el qui el traïa, li preguntà:

S. «No soc pas jo, rabí?»

C. Jesús li contestà:

+ «Sí que ho ets.»

Això és el meu cos. Això és la meva sang

C. Mentre menjaven, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i digué tot donant-lo als deixebles:

+ «Preneu i mengeu-ne; això és el meu cos.»

C. Després prengué un calze, digué l’acció de gràcies i els el donà tot dient:

+ «Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes en remissió dels pecats. Us asseguro que des d’ara no beuré d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell amb vosaltres en el Regne del meu pare.»

C. Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.

Mataré el pastor i les ovelles del ramat es dispersaran

C. Llavors Jesús els digué:

+ «Aquesta nit tots tindreu de mi un desengany, perquè l’Escriptura diu: “Mataré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran.” Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant vostre a Galilea.»

C. Pere li digué:

S. «Ni que tots es desenganyin de vós, jo, mai.»

C. Jesús li respon:

+ «T’ho dic amb tota veritat: Aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.»

C. Li diu Pere:

S. «Ni que hagi de morir amb vós, no us negaré.»

C. I tots els deixebles digueren el mateix.

Es posà trist i abatut

C. Llavors Jesús arribà amb els seus deixebles a una propietat anomenada Guet-Semaní, i els diu:

+ «Seieu aquí mentre vaig allà a pregar.»

C. Prengué Pere i els dos fills de Zebedeu, i es posà tot trist i abatut. Llavors els digué:

+ «Sento una tristor a l’ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos aquí i vetlleu juntament amb mi.»

C. Ell s’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava:

+ «Pare meu, si és possible, que aquest calze s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com vós voleu.»

C. Després va cap als seus deixebles i els troba adormits. Diu a Pere:

+ «¿Així no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L’esperit està decidit a tot, però l’home és feble.»

C. Se n’anà per segona vegada i pregà:

+ «Pare meu, si aquest calze no pot passar sense que jo el begui, que es faci la vostra voluntat.»

C. Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven. Els deixà, doncs, i se n’anà a pregar per tercera vegada, tot repetint la mateixa súplica. Se’n va després cap als deixebles i els diu:

+ «Ja podeu dormir tranquils. Ha arribat l’hora. El Fill de l’home és entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem, que el qui em traeix ja és aquí.»

Llavors agafaren Jesús i el detingueren

C. Encara parlava Jesús quan arribà Judes, un dels dotze, amb molta gent, armada amb espases i garrots. Venien de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquest senyal:

S. «És aquell que jo besaré: deteniu-lo.»

C. Immediatament s’acostà a Jesús i li digué:

S. «Déu vos guard, rabí.»

C. I el besà. Però Jesús li contestà:

+ «Company, estigues pel que has vingut a fer.»

C. Llavors detingueren Jesús, i un dels qui anaven amb ell desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella del criat del gran sacerdot. Jesús li digué:

+ «Torna a embeinar l’espasa: tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. Però llavors, ¿com es compliria el que anuncien les Escriptures afirmant que ha de ser així?»

C. Llavors Jesús s’adreçà a la gent i els digué:

+ «Heu vingut a agafar-me, armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia em teníeu assegut al temple ensenyant, i mai no em detinguéreu. Però tot ha passat així perquè es complís el que havien escrit els profetes.»

C. Llavors tots els deixebles el deixaren sol i fugiren.

Us asseguro que des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós

C. Els qui havien detingut Jesús se l’endugueren al palau del gran sacerdot Caifàs, on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny fins que arribà al palau del gran sacerdot. Entrà al pati i s’assegué entre els guardes, esperant el desenllaç. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa declaració contra Jesús per poder-lo condemnar a mort, però no en trobaven cap, tot i que s’havien presentat molts testimonis que declaraven en fals. Finalment se’n presentaren dos amb aquesta acusació:

S. «Aquest ha dit: “Jo podria destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies”.»

C. El gran sacerdot s’aixecà i preguntà a Jesús:

S. «No et vols defensar de res? Què en dius, de les acusacions que et fan aquests testimonis?»

C. Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué:

S. «Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu.»

C. Jesús li respon:

+ «Sí, teniu raó. Us asseguro que des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós, i venint enmig dels núvols del cel.»

C. Llavors el gran sacerdot s’esquinçà els vestits tot cridant:

S. «Ha blasfemat! Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla?»

C. Ells respongueren:

S. «Mereix pena de mort.»

C. Llavors li escopien a la cara i li pegaven; altres el bufetejaven i li deien:

S. «Profetitza, Messies; endevina qui t’ha pegat.»

Abans no canti el gall em negaràs tres vegades

C. Mentrestant Pere s’estava assegut fora, al pati. Una criada se li acostà per dir-li:

S. «Tu també hi anaves amb Jesús, el Galileu.»

C. Però ell ho negà davant de tothom i li digué:

S. «No sé de què em parles.»

C. Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada s’hi fixà i digué als qui eren allí:

S. «Aquest anava amb Jesús, el Natzarè.»

C. Pere ho tornà a negar i jurava que no coneixia aquell home. Al cap de poc els qui eren allà s’acostaren i digueren a Pere:

S. «És veritat que hi anaves, amb ells; se’t nota fins i tot en el parlar.»

C. Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home. En aquell moment cantà el gall i Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, em negaràs tres vegades», i així que va ser fora, va plorar amargament.

L’entregaren a Pilat, el governador

C. Quan s’hagué fet de dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble tingueren sessió contra Jesús per decretar la seva mort. Se l’endugueren encadenat i 1’entregaren a Pilat, el governador romà.

No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d’una vida

C. Quan Judes, el qui l’havia traït, veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Retornà les trenta monedes als gran sacerdots i als notables i els digué:

S. «He pecat entregant a la mort un home innocent.»

C. Ells, per tota resposta, li digueren:

S. «A nosaltres ens vens amb això? Tu t’arreglaràs.»

C. Ell llençà els diners al santuari, sortí a fora, se’n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots recolliren els diners, però es deien:

S. «No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d’una vida.»

C. Després de discutir-ho, van comprar amb aquells diners el camp del Terrisser per sepultar els forasters. Per això encara avui s’anomena camp de Sang. Així es complí el que diu el profeta Jeremies: «Prengueren les trenta monedes, el preu d’un esclau, tal com l’avaluaven els israelites, i les donaren a canvi del camp del Terrisser, tal com el Senyor m’havia indicat.»]

Ets tu el rei dels jueus?

C. Jesús comparegué davant el governador. El governador l’interrogà:

S. «Ets tu el rei dels jueus?»

C. Jesús li digué:

+ «Sí, teniu raó.»

C. Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables del poble. Llavors Pilat li diu:

S. «¿No sents quantes acusacions presenten contra tu?»

C. Però Jesús no li respongué ni una paraula, tant que el governador n’estava tot sorprès. Cada any, per la festa, el governador tenia el costum d’indultar un pres, el que la gent volia. Llavors hi havia un pres famós, un tal Bar-Abàs. Quan la gent es reuní, Pilat els digué:

S. «Qui voleu que indulti, Bar-Abàs o Jesús, tingut per Messies?»

C. Perquè s’adonava que li havien entregat Jesús per enveja. Mentre Pilat seia al tribunal, la seva esposa li feu arribar aquest encàrrec:

S. «No vulguis saber res d’aquest innocent; aquesta nit, en somni, he sofert molt per ell.»

C. Mentrestant els grans sacerdots i els notables havien convençut la gent que demanessin l’indult de Bar-Abàs i la mort de Jesús. Quan Pilat els preguntà quin dels dos volien que els indultés, ells li respongueren:

S. «Bar-Abàs.»

C. Pilat els diu:

S. «I de Jesús, tingut per Messies, què n’he de fer?»

C. Tots li respongueren:

S. «Que el crucifiquin.»

C. Digué Pilat:

S. «Per què? Quin mal ha fet?»

C. Ells cridaven més fort encara:

S. «Que el crucifiquin.»

C. Quan Pilat s’adonà que era inútil el seu intent i que més aviat crearia un avalot, es rentà amb aigua les mans davant la gent i els digué:

S. «Jo no soc responsable de la sang d’aquest home; arregleu-vos vosaltres.»

C. Tot el poble respongué:

S. «Que la responsabilitat d’aquesta sang caigui sobre nosaltres i sobre els nostres fills.»

C. Llavors els deixà lliure Bar-Abàs i entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin.

Salve, rei dels jueus

C. Els soldats del governador s’endugueren Jesús a l’interior del pretori, reuniren al seu voltant tota la tropa, li tragueren els vestits, el cobriren amb un mantell de color grana, i li posaren al front una corona d’espines que havien teixit, i a la mà dreta li posaren una canya. Després, per burlar-se’n, s’agenollaven davant d’ell i li deien:

S. «Salve, rei dels jueus.»

C. També l’escopien i li prenien la canya per pegar-li al cap. Acabada la burla, li tragueren el mantell, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.

Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell

C. Quan sortien, trobaren un home de Cirena, que es deia Simó, i l’obligaren a carregar-se la creu de Jesús. Arribaren a un indret anomenat Gòlgota, que vol dir lloc de la Calavera. Li oferiren una beguda de vi barrejat amb fel; ell el tastà, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus. I s’assegueren allà per fer la guàrdia. Sobre el seu cap, havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.» Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.

Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu

C. Els qui passaven l’insultaven, movien el cap amb aires de mofa i deien:

S. «Tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t tu mateix; si ets el Fill de Déu, baixa de la creu.»

C. També se’n burlaven els grans sacerdots amb els mestres de la Llei i els notables. Deien:

S. «Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix! Ell que és el rei d’Israel, que baixi ara de la creu i creurem en ell. Confiava en Déu: que l’alliberi, doncs, si tant se l’estima, ell que deia: Soc Fill de Déu.»

C. Els bandolers que havien estat crucificats amb ell també li feien els mateixos retrets.

Eli, Eli, lema sabactani?

C. Des del migdia fins a mitja tarda s’estengué una foscor sobre tota la terra. Cap a mitja tarda Jesús cridà amb tota la força:

+ «Eli, Eli, lema sabactani?»

C. Que vol dir:

+ «Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?»

C. Alguns dels qui eren allí deien:

S. «Ara crida Elies.»

C. Un d’ells anà corrents a prendre una esponja xopa de vinagre i la posà al capdamunt d’una canya perquè begués. Però els altres li deien:

S. «Deixa’l estar. A veure si ve Elies a salvar-lo.»

C. Jesús tornà a cridar amb tota la força i expirà.

(Aquí tothom s’agenolla, i fa una pausa)

C. En aquell moment la cortina que tancava el santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, els sepulcres s’obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que hi reposaven; després de la resurrecció de Jesús sortiren dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s’aparegueren a molts. Quan el centurió i els soldats que guardaven Jesús veieren el terratrèmol i tot el que havia passat, s’esveraren molt i deien:

S. «És veritat: Aquest home era Fill de Déu.»

[C. També moltes dones eren allà mirant-s’ho de lluny. Havien seguit Jesús des de Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.

Josep posà el cos de Jesús en el seu sepulcre nou

C. Cap al tard vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep, i era també dels seguidors de Jesús. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat manà que li donessin el cos. Josep el prengué, l’amortallà amb un llençol i el posà en el sepulcre nou que ell s’havia fet tallar a la roca. Després feu rodolar una gran pedra, per tancar l’entrada del sepulcre, i se n’anà. Maria Magdalena i l’altra Maria eren allà, assegudes davant el sepulcre.

Podeu disposar d’una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu

C. L’endemà, que era ja dissabte, els grans sacerdots i els fariseus anaren en corporació a trobar Pilat per dir-li:

S. «Senyor, ens hem recordat que aquell impostor quan encara vivia va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.” Doneu ordre de guardar el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els deixebles anessin a robar-lo i diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts.” Seria una impostura pitjor que la primera.»

C. Pilat els digué:

S. «Podeu disposar d’una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu.»

C. Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne l’entrada i posant hi guàrdia.]

Jesús et crida

 DIUMENGE V DE QUARESMA (A) 26-03-2023

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 11, 1-45)

En aquell temps, [caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de Bet-Hània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui, més endavant, ungí el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.]

Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que estimeu està malalt.» Jesús, en sentir això, digué: «Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat.» Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Després de rebre la notícia de la malaltia, es quedà encara dos dies al lloc on era. Després, passats aquests dies, digué als deixebles: «Tornem a Judea.»

[Ells li digueren: «Rabí, fa poc que els jueus us volien apedregar, i ara hi torneu?» Jesús contestà: «La claror del dia dura dotze hores. Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la claror d’aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la claror.» Després afegí: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit; vaig a despertar-lo.» Els deixebles li digueren: «Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.» Jesús es referia a la seva mort, però els deixebles es pensaven que parlava del son ordinari. Llavors Jesús els digué clarament: «Llàtzer és mort. M’alegro de no haver estat allà; serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara anem-hi.» Tomàs, el Bessó, digué als seus companys: «Anem-hi també nosaltres, morirem amb ell.»] Quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre.

[Bet-Hània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà.]

Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà tot el que li demaneu.» Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà.» Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia.» Li diu Jesús: «Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?» Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món.»

[Havent dit això se n’anà a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: «El mestre és aquí i et crida.» Quan ella sentí això s’aixecà tot seguit i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. Els jueus que eren amb ella a casa per donar-li el condol, en veure que s’aixecava així i se n’anava, la seguiren, pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre. Maria arribà on era Jesús i, en veure’l, es llançà als seus peus i li digué: «Senyor, si haguéssiu estat aquí el meu germà no s’hauria mort.» Quan] Jesús [veié com plorava, i com ploraven també els jueus que l’havien acompanyada,] es commogué profundament i es contorbà. Llavors preguntà:

«On l’heu posat?» Li diuen: «Veniu a veure-ho, Senyor». A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus deien: «Mireu com l’estimava.» Altres deien: «Aquest home que obrí els ulls al cec, no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?»

Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: «Traieu la llosa.» Marta, la germana del difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és mort.» Li respon Jesús: «No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?» Llavors van treure la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: «Pare, us dono gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent que em rodeja i creguin que sou vós qui m’heu enviat.» Havent dit això cridà fort: «Llàtzer, vine a fora.» I el mort sortí. Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.»

Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, cregueren en ell.

Creu en Ell

DIUMENGE IV DE QUARESMA (A) 19-03-2023

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 9, 1-41)

 

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. [Els deixebles li preguntaren: «Rabí, ¿qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?» Jesús contestà: «Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentres soc en el món soc la llum del món.»

Dit això] escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè.» Aquest nom significa ‘enviat’. Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?» Uns responien: «Sí, que és ell.» Altres deien: «No és pas ell; és un que s’hi assembla.» Ell digué: «Sí, que el soc.»

[Llavors li preguntaren: «Com se t’han obert, els ulls?» Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me’l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist.» Li digueren: «On és?» Respongué: «No ho sé.»]

Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig.» Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu.» Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?» I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?» Ell contestà: «Que és un profeta.»

[Els jueus no volien creure que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?» Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara  hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat.» Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix.

Llavors cridaren altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dona glòria a Déu reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador.» Ell contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig.» Ells insistiren: «Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls.» Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d’ell?» Li contestaren en un to insolent: «Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d’aquest, ni sabem d’on és.» L’home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d’on és, però a mi, m’ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D’ençà que el món existeix, no s’ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res.»]

Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?» I el van excloure de la sinagoga.

Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?» Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?» Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu.» Li diu ell: «Hi crec, Senyor.» I l’adorà.

[Jesús afegí: «És per fer un judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs.» Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cecs?» Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa.»]

Beu la meva aigua

 DIUMENGE III DE QUARESMA (A) 12-03-2023

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 4, 5-42)

En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s’anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s’estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu: «Dóna’m aigua.» Li diu la samaritana: «Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que soc una dona samaritana?» Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada.» Ella li diu: «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure aigua. D’on la traieu, l’aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu bestiar. Sou més gran vós que no pas ell?» Jesús li respongué: «Els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set, però el qui begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d’ell per donar-li vida eterna.» Li diu la dona: «Senyor, doneu-me aigua d’aquesta: que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou.»

[Ell li diu: «Vés a cridar el teu marit i torna.» La dona li contesta: «No en tinc, de marit.» Li diu Jesús: «Tens raó: n’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. Això que has dit: “No en tinc, de marit”, és veritat.» Ella li diu:]

«Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.» Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s’acosta l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s’acosta l’hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han de fer-ho en esperit i en veritat.» Li diu la dona: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.» Ell li respon: «El Messies sóc jo, que parlo amb tu.»

[Llavors mateix arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o de què parlava amb ella. La dona deixà estar la gerra i se n’anà al poble a dir a la gent: «Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No serà el Messies?» La gent sortí del poble i anà a trobar-lo.

Mentrestant els deixebles li deien invitant-lo: «Mengeu, rabí.» Però ell els contestà: «Jo, per menjar, tinc un altre aliment que vosaltres no sabeu.» Els deixebles es preguntaven entre ells: «És que algú li ha portat menjar?» Jesús els diu: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i acomplir la seva obra. Vosaltres dieu: “Quatre mesos més i ja serem a la sega.” Doncs jo us dic: Alceu els ulls i mireu els camps: ja són rossos, a punt de segar. El segador ja rep la part que li toca i recull el gra per a la vida eterna, perquè s’alegrin plegats el sembrador i el segador. En aquest cas té raó la dita «un és el qui sembra i un altre el qui sega». Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Són altres, que van treballar-hi; vosaltres sou sobrevinguts, en el treball que ells havien fet.»]

Molts samaritans d’aquell poble van creure en ell [per la paraula de la dona que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.»] Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món.»

Aquest és el meu estimat

 DIUMENGE II DE QUARESMA (A) 05-03-2023

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 17, 1-9)

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.» En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por.» Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.