Tria la Creu

    DIUMENGE XXII DURANT L'ANY (A) 30-08-2020

Lectura de l'Evangeli segons Sant Mateu (Mt 16, 21-27)

En Fano fa vacances 
però ens ha deixat 
uns bonics dibuixos sobre el matrimoni
que us aniré compartint 
en les següents setmanes.

En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!» Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes.» Llavors Jesús digué als deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres.»

Qui és Jesús?

  DIUMENGE XXI DURANT L'ANY (A) 23-08-2020

Lectura de l'Evangeli segons Sant Mateu (Mt 16, 13-20)

En Fano fa vacances 
però ens ha deixat 
uns bonics dibuixos sobre el matrimoni
que us aniré compartint 
en les següents setmanes.

En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és?» Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; altres, que és Elies; altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes.» Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu.» Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no li podran resistir. Et donaré les claus del regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel.» Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies.

Una gran FE

 DIUMENGE XX DURANT L'ANY (A) 16-08-2020

Lectura de l'Evangeli segons Sant Mateu (Mt 15, 21-28)

En Fano fa vacances 
però ens ha deixat 
uns bonics dibuixos sobre el matrimoni
que us aniré compartint 
en les següents setmanes.

En aquell temps, Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó, i sortí d’allà una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada.» Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: «Despatxeu-la d’una vegada: només fa que seguir-vos i cridar.» Jesús els respongué: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel.» Ella vingué, es prosternà i digué: «Senyor, ajudeu-me.» Jesús li respon: «No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells.» Ella li contestà: «És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos.» Llavors Jesús respongué: «Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols.» I a l’instant es posà bona la seva filla.

Pere Casaldàliga

 

Senyor Jesús!

La meva força i el meu fracàs ets Tu.

La meva herència i la meva pobresa.

Tu, ets la meva justícia.

Jesús

La meva guerra i la meva pau.

¡La meva lliure llibertat!

La meva mort i vida.

Tu,

Paraula dels meus crits,

Silenci de la meva espera

Testimoni dels meus somnis

Creu de la meva creu.

Causa de la meva amargor

Perdó del meu egoisme

Crim del meu procés

Jutge del meu pobre plor

Raó de la meva esperança

¡Tu!

La meva terra promesa ets Tu...

La Pasqua de la meva Pasqua ets Tu

Tu ets la nostra glòria per sempre,

Senyor Jesús!

Pregària del bisbe Pere Casaldàliga

Fe profunda i ferma

DIUMENGE XIX DURANT L'ANY (A) 09-08-2020

Lectura de l'Evangeli segons Sant Mateu (Mt 14, 22-33)

En Fano fa vacances 
però ens ha deixat 
uns bonics dibuixos sobre el matrimoni
que us aniré compartint 
en les següents setmanes.

Quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d’avançar, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren, s’esveraren pensant que era una fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que sóc jo.» Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua.» Jesús contestà: «Ja pots venir.» Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s’acovardí i començà d’enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me.» A l’instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?» I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu.»