Vetlleu!!!

DIUMENGE I D'ADVENT (A) 01-12-2013

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 24, 37-44)

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Quan vindrà el Fill de l’home passarà com en temps de Noè. Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l’arca. No s’havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots. Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home. Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l’un fóra pres i l’altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l’una fóra presa i l’altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora de la nit que el lladre vindria, no s’hauria adormit ni hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»

Proposta d'Advent de Patxi Fano

Enguany en Patxi ens fa la següent proposta per l'Advent:

Diumenge I d'Advent_Isaïes
Diumenge II d'Advent_Maria
Diumenge III d'Advent_Joan Baptista
Diumenge IV d'Advent_Josep
Nadal_Jesús

El got d'aigua

Una psicòloga, en una sessió de gestió d'estrès, va aixecar un got d'aigua. Tothom esperava la típica pregunta:

-Està mig ple o mig buit?

Però ella va preguntar:

-Quant pesa aquest got?

Les respostes van variar entre 200 i 250 grams. Però la psicòloga va respondre:

-El pes no és important, depèn de quant de temps el sostingui. Si el sostinc un minut no és problema, si el sostinc una hora em farà mal el braç, si el sostinc un dia el meu braç s'inflarà i es paralitzarà. El pes del got no canvia; però com més temps el subjecti, més pesat es tornarà… L'estrès i les preocupacions són com el got d'aigua. Si penses en elles una estona, no passa res. Si hi penses una mica més, comencen a fer mal. Si penses en elles tot el dia, acabes sentint-te paralitzat, incapaç de fer res.

EL VASO DE AGUA

Una psicóloga, en una sesión de gestión de estrés, levantó un vaso de agua. Todos esperaban la típica pregunta:

-¿Está medio lleno o medio vacío?

Pero ella preguntó:

-¿Cuánto pesa este vaso?

Las respuestas variaron entre 200 y 250 gramos. Sin embargo, la psicóloga respondió:

-El peso no es importante, depende de cuanto tiempo lo sostenga. Si lo sostengo un minuto ningún problema; si lo sostengo una hora, el brazo me hará daño; si lo sostengo un día, mi brazo se hinchará y se paralizará. El peso del vaso no cambia, pero cuanto más tiempo lo sostenga más pesado se volverá…  El estrés y las preocupaciones son como el vaso de agua. Si piensas en ellas un rato no pasa nada. Si piensas en ellas un poco más, empiezan a hacerte daño. Si piensas en ellas todo el día, acabas sintiéndote paralizado, incapaz de hacer nada.

El nostre Rei serveix als peons

DIUMENGE XXXIV DURANT L'ANY (C) 24-11-2013

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 23, 35-43)

En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit.» Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix.» Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus.»
Un dels criminals penjats a la creu també li deia insultant-lo: «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres.» Però l’altre, renyant-lo, li respongué: «Tu, que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal.» I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne.» Jesús li respongué: «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís.»

La sandàlia

A l’Índia, els trens van sempre plens a vessar, fins i tot amb gent enfilada al sostre.

Un bon dia, un passatger misèrrim, que anava damunt el sostre del vagó, va perdre una sandàlia, que va caure a la via. Llavors es va treure l’altra sandàlia i la va llençar al costat de la via, apuntant la primera.

Un passatger que anava al seu costat es va sorprendre i li digué:

-Però què fas, boig!

I el pobre li respongué:

-Amb una única sandàlia no faig res. I si algú només en troba una tampoc no li servirà de res. Tant de bo algú que passi per aquí les trobi totes dues.

LA SANDALIA

En la India los trenes van siempre a rebosar, incluso la gente se sube al techo.

Un buen día un misérrimo pasajero, montado encima del techo del tren, perdió una sandalia, que se cayó cerca de la vía. Entonces se quitó su otra sandalia y la tiró más allá de la vía, apuntando la primera.

Un pasajero que iba a su lado, sorprendido, le dijo:

-¡Pero qué haces, loco!

Y el pobre respondió:

-Poseer una única sandalia no me soluciona nada. Y si alguien tan sólo encuentra una, tampoco le servirá de nada. Ojalá que alguien pase por aquí y encuentre las dos.

Calendari d'Advent

Com que ja queda poc perquè comenci l'Advent, us posem ja un material que podeu fer servir a casa o a les catequesis amb els vostres fills i infants.

Proposta de treball per imprimir

Déu parla a través nostre

DIUMENGE XXXIII DURANT L'ANY (C) 17-11-2013

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 21, 5-19)

En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. [Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l’esposa? Perquè tots set s’hi havien casat.»]
Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen.»

Dibuix per pintar

El Déu de la Vida

DIUMENGE XXXII DURANT L'ANY (C) 10-11-2013

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 20, 27-38)

En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. [Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l’esposa? Perquè tots set s’hi havien casat.»]
Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen.»