dijous, 30 de gener de 2014

Una bandera davant la indiferència

LA PRESENTACIÓ DEL SENYOR 02-02-2014

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2, 22-40)



Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer, sigui consagrat al Senyor. 
També havien d’oferir en sacrifici “un parell de tórtores o dos colomins”, com diu la Llei del Senyor. 

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. 
En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. 
Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir amb ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: 
- “Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. 
Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble.”
El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell. 
Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: 
- Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.”
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. 
Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida. 

Quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. 
El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.