dilluns, 2 de desembre de 2013

Déu al fons del cor

Déu al fons del cor

 Expliquen que una vegada Déu estava molt estressat; tothom li demanava coses i més coses i, a més, contradictòries. Aleshores va decidir buscar un lloc més tranquil per residir, un lloc on només el poguessin trobar uns quants. I va reunir el consell dels àngels. Un cop exposat el problema, va parlar un primer àngel:
“Podríeu anar dalt de la muntanya més alta, allà només us hi trobaran dos o tres excursionistes a l’any”.
Però a Déu no li acabava d’agradar la idea. Llavors parlà un segon àngel:
“Podríeu anar a la fossa més profunda dels mars; allà només hi va, de tant en tant, el coronel Cousteau!”
Tampoc no li feia el pes aquesta idea a Déu. Llavors parlà un tercer àngel:
“Podríeu anar al costat fosc de la lluna; ningú no hi arriba mai, allà sí que hi estareu ben tranquil”.
Però a Déu no li agradava tampoc aquesta idea. Finalment, parlà un quart àngel:
“Si el que voleu és estar en un lloc on tothom hi pugui arribar, però que per aconseguir-ho faci falta bondat i amor, habiteu en el fons del cor de tots els homes”.
I des d’aleshores Déu resideix en cada persona humana, en el fons del seu cor. Molts el continuen buscant a fora, a les altures del cel, i encara no s’han adonat que el tenen ben endins!